Sovint a la vida sentim que no estem on volem estar, però no sabem tampoc quin camí agafar, ens sentim malament, però no tenim plou claredat per saber per on podem començar per a sentir-nos millors. Aquesta sensació de desorientació crea, per si mateixa, malestar. És per això que és important que abans de plantejar-nos gran canvis en la nostra vida, poguem começar per canvis petits que ens aportin més control i benestar.
Avui us proposo un exercici que sovint utilitzo a les sessions per tal de clarificar els objectius que volem aconseguir i començar a generar canvis quan sentim cert bloqueig.
L’ideal seria que tanquéssiu els ulls, i que una persona de confiança us llegís el text, intentant que cada paraula us ressoni dins i pogueu concentrar-vos, però si no és possible no passa res, llegiu-ho en un moment tranquil en el que estigueu segurs que no sereu destorbats.
Comencem:
“Imagina’t que aquesta nit, mentre dorms, es dóna una espècie de miracle i els problemes que t’han dut aquí es resolen del tot, no com a la vida real, poc a poc i amb esforç, sinó de sobte, de forma miraculosa. Com que quan es dóna estàs dormint, no t’adones que aquest miracle es produeix. Quines coses notaràs diferent l’endemà, que et permetran adonar-te que aquesta espècie de miracle s’ha produït?
Ara, pensa per tu mateix, no caldrà que ho diguis a ningú…. En què notaràs que s’ha donat el miracle? Quan et miris al mirall, al matí, com sempre, ho notaràs? Hi haurà alguna cosa diferent en tu, en la teva expressió? O serà quan parlis amb la teva parella, en el que li diràs? I quan vagis a la feina, com la faràs? És important procurar ser el més concret possible, anar al detall, quines paraules utilitzaries que no utilitzes ara i que et dirien que el miracle s’ha produït, o quines accions faries, com agafaries el metro/bus/cotxe que agafes cada matí? Ho faries igual que ho fas ara? Quina expressió tindria la teva cara, quina seria la teva forma de caminar, o de triar la roba?
La segona part, un cop s’ha visualitzat el matí següent del miracle, i hem detallat com actuem sense el problema que ens preocupa, és començar a generar canvis, planejar un Pla concret d’acció. Cal que ens plantegem:
“Si volguessis començar a fer alguna cosa de tot això que m’expliques, què podria ser?”
“De totes les coses que has comentat, quina és la més senzilla de posar en pràctica?
Podem plantejar-nos què ens caldria per a poder arribar a un dels canvis, per tal de saber quins són els medis que necessites per arribar a les nostres fites.
I també ens podem plantejar la següent pregunta:
“Quina va ser l’última vegada que es va produïr alguna part del miracle que acabes de descriure?”
I per últim:
“Quina creus que seria la primera persona que notaria que s’ha produït el miracle? Com t’imagines que reaccionaria?”
T’animo a dur a terme aquest exercici si ara mateix passes per un mal moment. Aquest moment que ens regalem a nosaltres ens ajuda a augmentar el discurs positiu i centrar-nos en allò que volem, i deixar enrere el que no volem. Aporta llum sobre el que volem aconseguir, i ens clarifica els objectius. I el més important, ens regala magnífiques oportunitats per començar a dur a terme CANVIS en la nostra vida. Tria una petita part del miracle, la que et sigui més fàcil, i posa-la en pràctica. Observa els canvis, en tu i ens el que t’envolten, i continua l’endemà amb una altre part del miracle que has descrit per tu. L’objectiu no és que de forma miraculosa tot es solucioni, sinó començar a generar petits canvis en les situacions en les que sovint ens veiem bloquejats, sense poder anar ni endavant ni endarrera, sense possibilitat de moviment, i generar “l’efecte dominó”, on un petit canvi crea una nova dinàmica que ens acaba duent al benestar amb nosaltres i els demés.
